Lluita, sofriment i victòria de Catalunya

(2006, 1 de desembre)

Des de dalt del turó estant hom guaita l'esplanada, hom fa recompte de l'host, hom esguarda estols.
Les companyies, dins la clariana del bosc atapeït, es refan de l'oceà de perplexitat en què cabdills atordits soterraren llurs esperances.
La victòria gloriosa fou ajornada amb vergonya per la manca de seny i la covardia.

Però l'estol és intacte, ben reagrupat, prest a saltar cap a l'enemic assassí i lladre.
Amatents al ben proper via fora, juramentats per a fer la feina, per a ésser-hi quan calgui.
No oblidarem. Els traïdors antics i nous seran passats a mata-degolla.
La regeneració es covarà implacable i, en la catalana terra, esclataran les flors més belles dels darrers tres-cents anys.