Aguait del vespre de la victòria de Catalunya

Aguait del vespre de la victòria de Catalunya

(2017, setembre)

Des de dalt del turó estant encara guaitem l'esplanada i de l’host fem recompte, tot esguardant els estols enemics.
Les companyies, dins la clariana del bosc atapeït, molt temps fa ja que es referen de l'oceà de perplexitat en què cabdills atordits soterraren llurs esperances.
La victòria gloriosa, que fou ajornada amb vergonya per la manca de seny i la covardia, s’apropa inevitable.

L'estol és ara immens, organitzat, ben reagrupat, prest a saltar cap a l'enemic assassí i lladre.
Amatents a l’immediat via fora, juramentats per a fer la feina, per a ésser-hi com i on calgui.
No oblidem. Els traïdors antics i nous seran passats a mata-degolla.
La regeneració es covarà implacable i, en la catalana terra, esclataran les flors més belles dels darrers tres-cents anys.