Aguait del vespre de la victòria de Catalunya

Aguait del vespre de la victòria de Catalunya

(2017, setembre)

Des de dalt del turó estant encara guaitem l'esplanada i de l’host fem recompte, tot esguardant els estols enemics.
Les companyies, dins la clariana del bosc atapeït, molt temps fa ja que es referen de l'oceà de perplexitat en què cabdills atordits soterraren llurs esperances.
La victòria gloriosa, que fou ajornada amb vergonya per la manca de seny i la covardia, s’apropa inevitable.

L'estol és ara immens, organitzat, ben reagrupat, prest a saltar cap a l'enemic assassí i lladre.
Amatents a l’immediat via fora, juramentats per a fer la feina, per a ésser-hi com i on calgui.
No oblidem. Els traïdors antics i nous seran passats a mata-degolla.
La regeneració es covarà implacable i, en la catalana terra, esclataran les flors més belles dels darrers tres-cents anys.

Lerroux i els "catalans progres i moderns"

8 d'agost de 2017

Bé, el que importa i ho hem de recordar SEMPRE als "federalistes", a la senyora Colau, etc, és que VOTAREM  i que un Referèndum d'Autodeterminació sempre és VINCULANT. Però tant i tant vinculant que El PRIMER 'DOCTUBRE, nosaltres el poble morim el franquisme amb totes les GARANTIES.
També que a aquests de Catsiquespot, PodemMadrid, BCNencomú, ICV-EUiA... si el Referendum els fa tant de fàstic no cal que hi col•laborin ja que no fan pas falta per a res perquè sense llur "ajuda" VOTAREM. I el consell per a ells és QUE S'APARTIN, que volem passar (o seran aixafats) i els d’ICV-EUiA i en Duran ja saben què passa quan hom es roman al mig PALPLANTATS COM ESTAQUIROTS.
Enfí, que millor per a ells que siguin ben conscients que El PRIMER D'OCTUBRE "we, the people, MATAMOS EL FRANQUISMO" perquè som UN POBLE que el PRIMER D'OCTUBRE ja esdevé fundador d'un estat i "LE CORTA LA CABEZA AL FRANQUISMO". 

La Història ens remarca que els efectes que provoquen les decisions i consignes dels Comuns-Catsqp-ICV-EUiA-PodemosMadrid... són els mateixos que provocà el lerrouxisme a la Catalunya d’abans de la guerra, és a dir que sigui derrotat el progrés social i que triomfi el nacionalisme hispànic. Al cap i a la fi en tots dos casos són pseudoradicals fent bandera de la lluita social per a dividir i anul·lar l’independentisme a Catalunya, que és el moviment social transversal que realment SÍ que implementa les llibertats i SÍ que canvia les estructures.

24 de gener de 2016: LES CONDICIONS DE CATALUNYA PER A AJUDAR A INVESTIR UN PRESIDENT DEL GOVERN HISPANO-BORBÒNIC

 

NOMÉS PODEM FACILITAR LA INVESTIDURA D'EN PEDRICO COM A CAP DEL GOVERN HISPANO-BORBÒNIC SI AQUELL ESTAT canvia la seva constitució i es fa estat plurinacional i aboleix la monarquia i acaba amb les pràctiques de corrupció i canvia la llei electoral i elimina el bipartidisme i estableix límits als desequilibris en les balances fiscals i accepta el concert econòmic i blinda les competències de Catalunya i afavoreix la federació dels territoris dels països catalans i s'inhibeix en qualsevol mesura cultural, educativa o lingüística a Catalunya i hom estableix la representació de Catalunya a l'exterior sense passar pel ministeri espanyol d'afers exteriors i hom blinda la negociació directa de Catalunya amb la Unió Europea i hom gestiona l'espai radioelèctric des de Catalunya i hom fa un estat social a Espanya i es converteix en una república federal i el català, el basc i el gallec hom els fa oficials a totes les administracions públiques de tot l'estat espanyol i el PP i les corts i el govern espanyol condemnen el franquisme i la repressió postfranquista i els responsables del GAL, Guerra i Gonzàlez, són condemnats a presó i els presoners bascs els tornen a casa seva i hom neteja els tribunals de magistrats venuts al PP i al PSOE i separen el poder executiu del poder judicial i fan una política d'estrangeria seriosa i reorienten l'economia cap a sectors productius i de valor afegit i acaben amb la disciplina de partit i eliminen el senat i fan un sistema electoral nou amb llistes obertes i que no afavoreixi les províncies de la Castella profonda.

ENFÍ, QUE NO TÉ SENTIT AJUDAR A QUE ES FORMI UN GOVERN HISPÀNIC QUE NO FACI TOT AIXÒ QUE HE EXPLICAT.

Val a dir que, a més, un cop acceptat tot això pels negociadors socialistes, abans d'obtenir l'abstenció catalana aquests negociadors del psoe haurien de passar a demanar perdò per totes les cases catalanes on hi hagi hagut algun executat, empresonat, exilat, expropiat, represaliat, torturat, ferit, discriminat, insultat, menyspreat o espoliat... per qualsevol llei o funcionari de qualsevol govern hispànic i que AQUEST PERDÓ L'HAURIEN DE DEMANAR DAVANT DE CADA UNA D'AQUESTES FAMÍLIES CATALANES FENT-LOS EXAGERADES REVERÈNCIES DE MANERA QUE CADA UN D'AQUESTS NEGOCIADORS ARRIBÉS A TOCAR-SE EL CUL AMB LA SEVA PRÒPIA CARA.

Llavors sí, llavors els negociadors socialistes podrien tornar a Madrid per a anunciar a en Pedrico que «Los catalanes se abstendrán».

Lluita, sofriment i victòria de Catalunya

(2006, 1 de desembre)

Des de dalt del turó estant hom guaita l'esplanada, hom fa recompte de l'host, hom esguarda estols.
Les companyies, dins la clariana del bosc atapeït, es refan de l'oceà de perplexitat en què cabdills atordits soterraren llurs esperances.
La victòria gloriosa fou ajornada amb vergonya per la manca de seny i la covardia.

Però l'estol és intacte, ben reagrupat, prest a saltar cap a l'enemic assassí i lladre.
Amatents al ben proper via fora, juramentats per a fer la feina, per a ésser-hi quan calgui.
No oblidarem. Els traïdors antics i nous seran passats a mata-degolla.
La regeneració es covarà implacable i, en la catalana terra, esclataran les flors més belles dels darrers tres-cents anys.